L’art més enllà de la mirada de gènere.
Volem mirar l’art més enllà, de veure`l amb amb uns altres ulls, les obres que ens són tant familiars, veure-les més, de més a prop, amb més intensitat. El 28 de juny serveix per reivindicar moltes coses, que encara fan falta reivindicar, i l’art és un tema més.
Sovint l’art ha estat, com la història, explicada pels guanyadors, pels dominants, pels que manen, però l’altre part, potser més del 50% també és important que s’expliqui i es conegui.
Últimament al meu voltant per iniciativa pròpia, o perquè el món va en aquesta direcció, s’està obrint tot un ventall d’artistes en femení, de pintores, escultores, historiadores, etc. Resulta que hi han sigut sempre, però que el vençut, el dominant, les ha invisibilitat i anul·lat, a vegades sense voler, i a vegades, la majoria, intensionadament. Han estat víctimes d’un temps, d’una moda, d’una manera de fer, com si fossin cosa que no tenia valor, i com un art que pel fet de ser en femení no valia la pena de conèixer i explicar.
Avui el món es revela contra això, i cridant fort podem començar a conèixer artistes de totes les epòques que han pintant, esculpit i parlat d’art amb molt de talent, i també amb una gran inovació i valentia. D’exemples n’hi ha moltissims, i cada cop n’apreixen més. A les xarxes socials, ho estant explicant, i les grans institucions museístiques s’hi van afegint. Per ara cal que la gent, el públic també ho valori.
El tema de la valoració econòmica, el mercat de l’art, la vessant econòmca d’aquest món, encara està lluny del reconeixement que es mereixen, però potser si entre totes fem força potser ho aconseguirem!
algunes artistes que van viure del seu art, però que han estat amagades durant molt de temps