Busco un espai on poder escriure allò que em ballar pel cap (perquè sempre em balla el cap, i a vegades els peus i tot). La qüestió es trobar un lloc, un moment (més tranquil o menys) per posar en ordre tot allò que tens al pap.
Repasso els mil i un escrits que he deixat per aquest món i busco també els que han deixat els que en saben més que jo.
Repassar-los, rellegir-los un cop i un altra em fa sentir feliç.
Les belles paraules entrellaçades amb “altiva arquitectura” que deia el poeta, em fan pensar si jo sóc capaç de fer el mateix.
Algun cop ho he intentat, algun cop ho he aconseguit, d’altres han mort pel camí, han deixat de ser una història especial, per ser una pila rebregada de lletres i paraules al fons de la paperera.
Però l’esperança no es perd, mai! I cal seguir endavant, pensant que es possible que un dia, una bona frase pugui sortir de la teva ment, i tingui la capacitat de fer-la comprensible per a tothom.
Ai de mi si em compares amb els altres, ai de mi si penses que jo puc estar al mateix cantó que els mestres…. només vull estar-hi a prop, gaudir de la seva poesia, pensar que potser si m’hi passo una estona més entre versos, històries i rimes, s’em impregnarà alguna cosa, i algun dia podré fer alguna cosa de profit.
Jo seguiré esperant, jo seguiré llegint………..