L’amistat es veu quan trobes en coses d’una persona rastres de l’altre, quan sense voler-ho, tens gestos, paraules i accions que fa l’altra persona, o que l’altre persona fa de tu.
L’amistat de Miró i Picasso va ser això, un reflex l’un de l’altre, un treballar junts i separats alhora, un tenir present el què feia l’altre i adaptar-ho a les seves pròpies interpretacions artístiques.
Hem visitat la exposició Miró-Picasso de la Fundació Miró a dalt de la muntanya de Montjuïc, i hem trobat aquesta afinitat i aquesta amistat a parts iguals.
Aquesta exposició, que juntament amb la que hi ha al museu Picasso al centre de la ciutat, que segur que és molt més concorreguda que la de la Fundació Miró, ens explica una història d’amistat i respecte de dos grans artistes que van revolucionar el món de l’art durant el segle XX.
Els dos amb una dilatada carrera, amb una passió per l’art, la cultura en tots els seus àmbits, van crear un llenguatge tant propi i personal que traspassaria fronteres i esdevindria l’origen de múltiples mostres artístiques durant tota la centúria.
Miró i Picasso eren diferents però iguals, van treballar l’art com una forma de vida i els seus camins, tot i que diferents, els van portar per llocs semblants en un període vital a nivell espanyol i europeu ben convuls. I tots dos ho van enfocar a la seva manera, amb el seu art, però a la vegada fent un clam per la pau, la llibertat, l’art i la cultura.
Estructurada en diferents àmbits, l’exposició s’estructura en aspectes que els relaciona entre ells i amb el món que els envolta (la trobada inicial, el Paris del surrealisme, la guerra, el teatre, el cubisme, les relacions humanes), tot transformant-lo en l’expressió plàstica del món que veuen.
En motiu de la celebració de l’any Picasso tenim la possibilitat de veure peces dels dos artistes que es troben en altres museus i col·leccions particulars d’arreu del món, i que han estat reunides aquí per aquesta ocasió, i curiosament obres del Museu Picasso han pujat a Montjuïc, i al revés també, per donar sentit al relat de l’exposició, i ens permeten veure i descobrir l’obra de tots dos amb plenitud.
Tot i que el Museu Picasso és molt recomanable, la visita més tranquil·la, la ubicació més accessible de la Fundació Miró és molt més adient. A més a més pots gaudir de l’excel·lent arquitectura de l’edifici fet per Josep Lluís Sert, feta a mida per l’obra versàtil, complexa i extensa de Miró.
Us ho recomano!
