La possibilitat de tornar a agafar l’avió i viatjar ens portarà aquest estiu a la gran i bella ciutat de Florència.
Jo ja m’estic preparant per decidir què anar a veure, per omplir-me d’art i esperar que el Síndrome d’Stendhal no m’agafi (que a Roma si que el vaig patir) i pugui gaudir amb tranquil.litat i família d’aquesta gran ciutat.
He repassat llibres i apunts de la universitat per fer-me una idea de tot el què hi ha en aquesta ciutat i intentar encabir-ho tot en quatre dies i no morir en l’intent. Ho aconseguiré?
De fet només vull contemplar el teu rostre, David i em sentiré satisfeta.
Però també vull tocar les parets del Duomo i Santa Maria Novella i els seus marbres de colors, vull sentir la història caminant pels carrers empedrats de la ciutat del Cincuecentto, vull trepitjar el Ponte Vecchio i veure el riu Arno córrer sota els meus peus, vull veure els teus cabells onejant al vent bella Venus, passejar pels jardins del Boboli, contemplar el rostre de Miquel Àngel recollint el cos de Jesús a la Pietat florentina, veure el recolliment de la Verge i l’Àngel de l’Anunciació de Fra Angelico, i veure Caravaggio, i Botticelli, i Donatello i Brunelleschi i Ghiberti, i tants altres i més que ara s’em escapen, però que de ben segur trobaré.