Un tall de la història d’uns dels països més futboleros per excel·lència, un tros d’ història de com 11 valentes dones angleses, amb caràcters diferents i històries encara més diverses, van començar com qui no vol la cosa, a donar cops de pilota durant les pauses d’esmorzar mentre fabricaven bombes i artilleria en plena Primera Guerra Mundial.
Aquesta història explicada a ritme d’humor i música ens transporta a un període de la història que de fet coneixem poc, perquè la 1a guerra mundial sempre ha estat menys vista que la 2a.
L’espectacle comença amb un cant d’esperança. La història li costa arrencar, explica moltes coses, i potser ens podem perdre…. però no!!!! L’engranatge de l’espectacle va rodant a poc a poc a mesura que et presenta les protagonistes i el perquè de tot plegat. I, com que l’espectacle és llarg, aconsegueix posar-te a les botes d’aquelles jugadores inexpertes, que buscaven un espai més lliure, més obert, que el que la història dels homes els li havia donat. I ho aconsegueix!!!
Les veus de totes elles, els diferents personatges que van desenvolupen per crear la història, i la utilització de l’escenografia, la llum i la posada en escena ens expliquen el perquè de tot plegat, i totes les batalles que van haver de patir per tirar endavant els partits que van jugar, a qui i a què es van haver d’enfrontar.
Surts del teatre sent conscient d’haver vist un gran espectacle, senzill a primer cop de vista, però complex i eficaç, que t’ha traslladat a un moment crucial per la història de les dones, i de la història en general, que coi! I orgullosa d’haver-ho vist, de conèixer la història, de saber que el que elles van començar, com una petita reivindicació, ara la podem veure i gaudir cada cap de setmana a molts camps de futbol, de basquet, de rugbi, perquè l’esport femení trenca més barreres que mai, omple més estadis que mai, aconsegueix fites increïbles, tant o més que el dels homes.
L’espectacle barreja humor, música, història i reivindicació, és pacifista, és brillant, és real, és històrica!
I el cant d’esperança que obre i tanca l’espectacle, t’el emportes a casa, com si tu haguessis xutat la pilota per primer cop, com si tu també fossis elles, com si tu cada dia des de casa teva lluitessis per la igualtat, per la transparència, per la història feta en femení i també de les dones.
Seguim reivindicant-la en tots els àmbits!
