Buscar art i exposicions per a visitar amb els nens sempre em fa pensar i buscar espais que els pugui atreure i captar la seva atenció. I si són nens del segle XXI no es cosa fàcil. Actualment l’art que pots veure a Barcelona, i suposo que arreu del país i del món, es vincula a l’art digital, a les projeccions, a les grans pantalles i les imatges digitals. I sembla que aquest serà el camí de l’art del futur.
L’art, la pintura, l’obra convencional ha caducat? ja no té res a oferir-nos?
Jo crec que si, que té molt a oferir, i que està a les nostres mans presentar-les de la millor manera, la més atractiva possible als infants, però al mateix temps que no perdi la seva esscència, perquè l’art, si perdura en el temps, si ens identifica a cada societat on ha aparegut, és perquè explica qui som. I volem saber, encara ara, qui eren els catalans de fa mil anys: què sentien, com vivien i en què creien.
Ha coincidit en el temps un parell de visites a dos museus ben diferents, amb una oferta artística ben dispars. A la vista dels infants d’aquest segle, com ho veuran?
Hem visitat el MNAC (Museu Nacional de Catalunya) a Munjuic amb visita guiada, no era especial per nens, però l’ha vam fer igualment. Els meus fills (de 7 i 9 anys) van descobrir l’art català de fa més de 100 anys, i els va fascinar. El fet d’explicar-ho, de donar eines i descripcions a allò que estàvem mirant hi va ajudar molt. La bona feina de qui ho explicava, la meva pròpia feina, d’haver-los introduit durant anys en el món artístic, a la meva manera, i en dosis petites, ha transformat els meus fills en uns petits inquiets, que pregunten de tot i posaven en evidencia al guia. Aquest, si no té les eines ben clares es pot trobar en un problema jijiji (que no va ser cas del guia que vam tenir al MNAC, tot el contrari…. va respondre diligentment i de manera correcte totes i cada una de les preguntes que li van fer)
Visita guiada al MNAC
I per altre banda vam visitar dues expocicions al HUB Museu del Disseny de Basrcelona: una d’art urbà amb les obres de TVBoy i una altre, Digital Impact, destinada clarament al habitant del segle XXI.
TV Boy al Hub Barcelona
Les obres de TV Boy són un art urbà que intenta anar més enllà de la pintada a la paret, que va més enllà de l’obra pel gaudi de qui l’ha feta, i vol reivindicar les coses que no li agraden o les que si del món que vivim. És allò que us deia, que si d’aquí mil anys, algú vol saber com era la societat de principis dels segle XXI l’obra d’aquest artista italià els hi explicarà. I com som? Som digitals, que volem lluitar per un món millor, reivindicar a aquells que realment fan un món millor (Open Arms) o que els contraris, els adversaris (Messi i Ronaldo) poden buscar un punt en comú (on fer-se un petó). TV Boy barreja amb irreverència les obres iconiques de l’art universal amb un toc d’humor, i ironia (la Santa Cena del McDonald’s) per encarar-nos directament (com la noia de la perla de Vermeer, observada per milers de turistes ara ens fa la foto a nosaltes)
I pel que fa al Digital Impact ens planteja diverses obres (algunes fetes expresament per l’exposició) com a experiència inmersiva 100%digital. Trobem obres de gran format que interpelen (com les cares que volen conversar amb nosaltres), que volen moure’s amb nosaltres (com les teles de PUBLIC de Random Internacional que es centre en l’impacte que nosaltres, com a cos humà, mpactem en el món digital), que utilitzen les intereccions digitals de twitter, tinder o whathapp per elaborar una peça d’art de connexions humanes ((les dades de Domestic Data Streamers).
Totes aquestes peces volen utilitzar-nos, fer servir el nostre cos, les nostres dades, la nostra interacció per desenvolupar una peça que crea un món sencer per transitar entremig d’ell.
I us puc dir que els meus fills han gaudit, i assimilat les dues propostes tant diferents, amb el mateix interès i la mateix acuriositat. I m’encanta!!!
Digital Impact al HUB Barcelona
Doncs la conclusió és que l’art digital ens obre moltes portes i ens guia per molts camins, que el jovent d’ara serà l’art que tindran més a la mà (i mai millor dit, a la pantalla del telèfon), però també cal saber i coneixer el art més antic, per saber d’on venim. I evidentment aquest art, les institucions useïstiques, per tal de posar-se al dia també utilitzen aquestes eines del futur per obrir nous camins, i dirigir-se a nous i joves públics.
A mi, i a la meva família sempre m’hi trobaran!!!!